dimecres, 25 d’abril del 2012

DIA 11: tercera trobada amb la psicopedagoga de l’EAP


Objectius treballats:

§  Dissenyar les intervencions a dur a terme juntament amb la psicopedagoga del centre.

§  Tenir en compte tota la informació recollida amb anterioritat i el perfil acadèmic del jove.

§  Decidir les pautes i les estratègies que ajudin els alumnes en el seu aprenentatge.

§  Realitzar una proposta acadèmica per a cada un dels joves amb els que s’hagi intervingut.


Avui m’he reunit amb la psicopedagoga de l’EAP per tal de corregir i interpretar el WISC que en les dues setmanes enrere havien estat treballant amb en J.

Així que hem fet el recompte i em parlat dels resultats que se’n extreien; així que el jove té unes capacitats intel·lectuals normals encara que té dificultat amb la comprensió de les matemàtiques i del català. Es conclou que la seva problemàtica no recau en la seva intel·ligència sinó que els seus problemes emocionals i familiars no l’han deixat desenvolupar-se en alguns aspectes acadèmics. S’ha parlat amb la tutora del jove per tal d’acordar les mesures que es proposaran a la mare de l’alumne; aquestes han estat que seria convenient que s’apuntés a alguna activitat extraescola (escoltes o algún esport) per tal que tingués alguna motivació, aconseguís un nou ambient social, canviés d’aires, …; l’altra estratègia seria que els docents li deixessin més temps per fer els examens, que li proporcionessin reforços positius, li proposessin activitats en les que ell pogués augmentar la seva autoestima, …; una altra seria que des de casa se li propocionés ajuda acadèmica, com per exemple un professor particular per fer els deures, dur les coses al dia, organitzar-se, i al mateix temps proporcionar-li la seguretat que li manca.

Us adjunto la prova del WISC:



M’ha semblar molt enriquidor fer el seguiment del WISC i a més poder extreure conclusions amb la psicopedagoga, n’he aprés molt!

DIA 10: Entrevista pares L.

Objectius treballats en el dia d’avui:
§  Assistir a reunions amb diferents professionals per tal de valorar joves amb necessitats específiques d’aprenentatge.

§  Recollir tota la informació (de tutors, proves diagnòstiques, família...) sobre els joves que prèviament s’ha decidit treballar.

§  Fer una triangulació de tota la informació que s’ha cercat.

§  Dissenyar les intervencions a dur a terme juntament amb la psicopedagoga del centre.

§  Decidir les pautes i les estratègies que ajudin els alumnes en el seu aprenentatge.


Després de les observacions fetes a la classe de L. m’agradaria conèixer quines relacions s’estableixen entre els diferents alumnes, per això dies enrere li vaig plantejar a la psicopedagoga del centre que m’agradaria proporcionar-los un sociograma en aquella classe; li va semblar bé així que m’he dedicat a parlar amb el tutor del curs per si ho podria fer el pròxim dia de tutoria i m’ha comentat que li semblava molt interessant i que no hi havia problema.

Després he assistit a una reunió en relació en cas d’en G. (vaig parlar-ne al blog dimarts passat), en què hi havia la psicòloga externa al centre, la seva tutora, la psicopedagoga del centre i jo en pràctiques. La psicopedagoga va exposar tot el que havia observat del jove i les estratègies que estava duent a terme i les que tenia intenció de continuar treballant. Com a anècdota comentar que aquesta psicopedagoga té un plantejament de treball diferent al que hi ha al centre, no creu amb TDAH ni amb dèfit d’atenció sinó que a partir del símptomes busca les causes de la problemàtica, em va semblar interessant conèixer una altra manera de veure les problemàtiques associades a l’aprenentatge des d’un altre punt de vista.

Posteriorment vaig assistir a la reunió amb els pares de la L. (cas principal treballat), en resum dir que són uns pares deseperats amb l’actitud agressiva de la seva filla dins de la família. Al pare se’l veu amb ganes de canviar aquesta problemàtica, ell afirma que és el dolent de la casa perquè és ell qui li posa les normes, en canvi la mare (depressiva) és permisiva amb la L. i en conseqüència pare i mare no eduquen junts. Davant d’aquesta problemàtica tant greu se’ls hi proposa anar amb una terapeuta familiar, els pares de seguida diuen que ho faran, i quan aquest tema estigui solventat ja s’intervindrà per resoldre la problemàtica acadèmica.

Vaig assistir a l’Aula Oberta per veure com treballen el currículum pels alumnes que aquest any deixen el centre, ja que la psicopedagoga m’ha proposat d’anar agafant joves de 4t ESO, d’un en un, pe ensenyar-los a fer un currículum i veure què volen fer a l’acabar el graduat, així poder-los guiar una mica.

diumenge, 22 d’abril del 2012

DIA 9: Coordinació


Objectius treballats en el dia d’avui:

§  Mantenir un feed-back amb la psicopedagoga per compartir impressions i dubtes.

§  Assistir a reunions amb diferents professionals per tal de valorar joves amb necessitats específiques d’aprenentatge.

§  Acordar els joves que reuneixen els requisits per tal d’intervenir en relació a la temàtica que estic treballant.

§  Dissenyar les intervencions a dur a terme juntament amb la psicopedagoga del centre.

Avui és un dia de coordinació amb la psicopedagoga i amb el seu departament. Així doncs prrimer de tot hem organitzat les pràctiques de la setmana vinent, i hem comentat com havia anat la setmana. Posteriorment ens hem reunit amb la professora d’Educació Especial, la qual ens ha exposat les problemàtiques de la setmana sobretot amb l’Aula Oberta, a més l’hem posat al corrent de les novetats que ens van explicar a les jornades. És un moment en què es comparteixen neguits, problemàtiques dels joves, …

Per acabar ens hem decidit a analitzar les proves que hem passat aquesta setmana a la L., però no ho hem pogut acabar, així que ho programem per la setmana vinent juntament amb concertar una entrevista amb la mare de la jove que he estat observant.

DIA 8: Jornada d'orientació


Avui he assistit a una jornada d’orientació de psicopedagogs del Vallès – Maresme.

Ha estat molt interessant, així que us adjunto el guió dels ponents i els temes tractats:

M’han sobtat un tema que s’ha parlat, ara ja no es parla de l’educació a la diversitat sinó educació personaitzada. Però jo em pregunto com es pot dur a terme si cada vegada es retallen més eines i recursos?en quins moments es pot fer? I com?
Són preguntes que segurament ningú em podrà respondre però serà una problemàtica més amb la que es trobaran els docents i els centres, com atendre a aquesta personalització?

Penso que és interessant que hi hagi aquestes trobades per tal de mantenir al dia a aquest col·lectiu de professionals, a més és un espai per resoldre dubtes i problemàtiques i poder-ho compartir.

dimecres, 18 d’abril del 2012

DIA 7: segona estada amb la Psicopedagoga de l'EAP

Els objectius treballats han estat:
§  Mantenir un feed-back amb la psicopedagoga per compartir impressions i dubtes.

§  Recollir tota la informació (de tutors, proves diagnòstiques, família...) sobre els joves que prèviament s’ha decidit treballar.

§  Fer una triangulació de tota la informació que s’ha cercat.

§  Dissenyar les intervencions a dur a terme juntament amb la psicopedagoga del centre.

§  Tenir en compte tota la informació recollida amb anterioritat i el perfil acadèmic del jove.



Abans d’estar amb la Psicopedagoga de l’EAP, he anat a buscar la L. i li he passat un test: EPQ per tal de conèixer si té factors de risc. Us adjunto la prova en si i la clau d’interpretació.


Després he acompanyat la professional de l’EAP, la qual ha finalitzat el WISC que va iniciar la setmana anterior amb en J. Al finalitzar aquesta tasca hem compartit impressions, jo li he manifestat que em sorprenia que no mira als ulls de l’altre quan parla (només uns segons), gairebé sempre mira cap avall, està inquiet perquè no té una posició concreta (es mou constantment), també li he dit que no va gens polit. Ella m’ha dit que creu que té una inseguretat molt gran i que a casa (la seva mare) no pot estar per ell perquè treballa fins tard, a més és molt exigent. Li he preguntat sobre les relacions socials i la psicopedagoga em comenta que no té gaires vincles però que si que té algún “amiguet”.

Hem acordat que el proper dimecres ens mirarem el resultat del WISC i valorarem quines estratègies es portaran a terme amb en J. i la seva mare.

Cada dia aprenc coses noves…em fascina conèixer aquest test de tant aprop.

DIA 6: el cas...

Els objectius treballats han estat:

§  Acompanyar la psicopedagoga del centre en les intervencions amb joves amb manca d’hàbits d’estudi i problemàtiques d’aprenentatge.

§  Mantenir un feed-back amb la psicopedagoga per compartir impressions i dubtes.

§  Recollir tota la informació (de tutors, proves diagnòstiques, família...) sobre els joves que prèviament s’ha decidit treballar.

§  Dur a terme les sessions dissenyades amb anterioritat amb cada un dels joves.

Avui la psicopedagoga del centre ha continuat l’entrevista amb la jove i la professional li fa fer diferents exercicis.

El primer es tracte de dir les persones més importants de la seva vida i les emocions més importants que tenen les persones, per cada una de les persones ha de dibuixar la quantitat de líquid d’un got que té en relació  a les diferents emocions. Seguidament us adjunto l’exercici fet per la jove:

Em sorprén que la primera persona més important de la L. sigui la seva parella i després vingui la seva família, però com que estem parlant d’una adolescent, els seus iguals els valora més que els familiars.

L’altre exercici ha estat d’autoritat en què hem averiguat qui té autoritat a casa seva i qui no, i quins docents tenen autoritat i quins al contrari. Amb això la psicopedagoga li ha dibuixat un esquema que fa referència al tema que treballem perquè prengui consciència de la importància que té i quin paper té ella. Us adjunto el document en que es veu aquest exercici:



Per últim, s’ha fet servir la tècnica de la constel·lació per tal de situar els diferents membres de la seva família. Us adjunto el resultat:



Al centre, hi ha la seva mare, al costat la seva àvia, la jove al costat d’aquestes dues; el pare està lluny de les dones (en una cantonada del paper) i el germà es troba més aprop de l’equip femení. Queda clar que el pare és la persona que té l’autoritat en el nucli familiar, la jove ha manifestat que la seva mare és com una amiga (la jove manté conductes agressives respecte la mare), el germà s’ha de trobar molt sol. Així doncs el pare està desbordat amb la situació familiar, ja que no té el suport de la seva dona com un altre membre amb autoritat, creiem que la problemàtica recau en el paper de no autoritat de la mare. S’hauria de treballar a partir d’una teràpia familiar, però això ja ho concretarem quan tinguem tots els resultats i decidim quina serà la intervenció.

Després li he passat una prova de comprensió lectora, la qual us adjunto seguidament:


Quan hagim corregit la prova juntament amb la psicopedagoga i n’extraiem els resultats, us els faré saber. De totes maneres la jove al llarg del test manifestava preguntes en relació el què llegia i el que havia de fer, de seguida deia que no ho sabia i ho deixava en blanc, es rendia amb facilitat.

Seguidament he acompanyat a la psicopedagoga en una intervenció d’un jove de 1r ESO que té TDAH (sense medicació, explicitat pels pares) en què els professors s’han queixat de que no treballa. Aquest jove té un tracte amb la psicopedagoga, quan els docents l’avisin el jove s’haurà de quedar una hora més al centre, la professional li recorda i ell n’és conscient. Afirma que farà un esforç per mantenir una bona actitud com fins ara. L’avantatge d’aquest cas és que la família col·labora molt, el jove és madur i “molt maco”, es van fent passos endavant juntament amb un servei extern de tècniques d’estudi.

Ha estat un dia molt enriquidor!

dilluns, 16 d’abril del 2012

DIA 5: seguim observant...

Objectius treballats en el dia d’avui:

§  Realitzar una observació de cada una de les intervencions per tal de conèixer els ítems i quins procediments es poden seguir en funció de cada cas.

§  Anotar tota la informació en relació a l’observació de cada cas en que hagi assistit.

§  Mantenir un feed-back amb la psicopedagoga per compartir impressions i dubtes.

§  Recollir tota la informació (de tutors, proves diagnòstiques, família...) sobre els joves que prèviament s’ha decidit treballar.

§  Dissenyar les intervencions a dur a terme juntament amb la psicopedagoga del centre.

§  Tenir en compte tota la informació recollida amb anterioritat i el perfil acadèmic del jove.

§  Dur a terme les sessions dissenyades amb anterioritat amb cada un dels joves


He realitzat més observacions en diferents matèries i per tant amb diversos docents, m’he quedat sorpresa de les diferències que puc trobar entre classes. Em plantejo diferents interrogants: els docents són conscients del seu estil educatiu? Fins quin punt? De quina manera els afecta? Cerquen mesures per donar-se canvis?

Tot el que he observat quedarà reflexat a la pauta d’observació fent distinció de cada una de les assignatures.

Avui també em tingut el primer contacte amb la L., la psicopedagoga ha iniciat la part de l’entrevista amb l’alumne, preguntant-li sobre la seva família, les assignatures i els mestes, el seu oci, … i jo posteriorment l’hi he passat un test (Rotter). Les preguntes que li feia se les pensava molt i tota l’estona em demanava a què es referia o sobre què; quan hagim analitzat els resultats, us els exposaré!

Us adjunto la prova escanejada de la prova i com s'ha de fer l'extracció dels resultats.

Ha estat un dia molt intens, he viscut moltes sensacions diferents...a més ha estat la primera presa de contacte amb l'alumne que observo.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Dia 4: coordinació

Dia 4: Coordinació

Objectius treballats:

§  Anotar tota la informació en relació a l’observació de cada cas en que hagi assistit.

§  Conèixer de primera mà les coordinacions que es duen en el centre en relació a la temàtica que estic treballant.

§  Assistir a reunions amb diferents professionals per tal de valorar joves amb necessitats específiques d’aprenentatge.

§  Acordar els joves que reuneixen els requisits per tal d’intervenir en relació a la temàtica que estic treballant.

§  Fer una observació dins l’aula de cada jove (si s’autoritza i es creu adient) i dissenyar una taula d’observació adient.



Ens hem reunit amb la psicopedagoga per organitzar el pla de treball de la següent setmana.

Aquest dia es feia l’avaluació del crèdit de síntesi, els joves per grups havien d’explicar unes jornades fetes a Barcelona a través d’un Power Point i eren valorats per dos docents i companys/es.

Em va interessar observar la jove davant d’aquesta situació, es va mantenir desconcentrada al llarg de les exposicions, a més en el seu treball gairebé no va parlar; al sortir els seus companys de grup es van queixar d’ella al tutor dient que no havia fet res de res. Tot aquestes idees les afegeixo a la pauta d’observació que estic elaborant en relació a la noia.

Per acabar la jornada ens vam reunir amb la psicopedagoga i la professional de diversitat per parlar de com havia anat la setmana, i quins casos convindria que jo hi intervingués. Crec que és clau que hi hagi una hora a la setmana per posar-se al dia, compartir situacions i idees i organitzar-se.


DIA 3: cerca d’historial acadèmic

Els objectius treballats:

§  Acompanyar la psicopedagoga del centre en les intervencions amb joves amb manca d’hàbits d’estudi i problemàtiques d’aprenentatge.

§  Realitzar una observació de cada una de les intervencions per tal de conèixer els ítems i quins procediments es poden seguir en funció de cada cas.

§  Anotar tota la informació en relació a l’observació de cada cas en que hagi assistit.

§  Mantenir un feed-back amb la psicopedagoga per compartir impressions i dubtes.

§  Recollir tota la informació (de tutors, proves diagnòstiques, família...) sobre els joves que prèviament s’ha decidit treballar.



Ens vam dedicar a cercar més informació en relació a l’alumne que estic observant, així doncs juntament amb la psicopedagoga vam buscar l’histrial acadèmic de la jove.

Les notes de 1r ESO ens informen de que gairebé totes les assignatures estan suspeses, i hi ha un escrit que la tutora que diu que s’ha de fer un pla individual però no s’ha fet. En relació a la informació de primària ens sorprèn que citi que la nena està desmotivada, té un ritme variable, no té constància, davant de l’error abandona, té poca autonomia de treball, i la família té una actitud poc col·laborativa.

Així doncs totes aquestes anotacions es corresponen també amb l’actitud que manté la jove en en l’actualitat, exceptuant l’actitud de la família, ja que aquesta ha manifestat al centre que necessita ajuda.

També he assistit a una sessió amb dos joves en J. i l’A., el primer té una enorme dislèxia, TDAH (medicat) i un problema de creixement (tractament hormonal), el segon pateix obesitat mòrbida, té una edat mental que no concorda amb la seva edat cronològica, té problems psicològics (es medica). Era una sessió de suport a aquests dos joves, així que jo m’he centrat amb en J. i l’he ajudat a fer una prova de Socials.

Volia comentar un dictat que aquest jove va fer a la seva classe, el docent proposa que siguin els alumnes qui corregeixin els dictats, així que el company d’en J. no entén les paraules que ha escrit i ho comença a subratllar tot (com si tot fossin faltes), a més el docent fa una nota a l’alumne dient que cal que torni a copiar el dictat de nou. Primer citar que joves amb aquesta problemàtica no és adequat que corregeixi un dictat un corrector extern (que no sigui el docent) i tampoc que el mestre afegeixi una nota tan derrotista; seria més idoni que li fes copiar amb molta atenció per exemple el primer paràgraf.


Posteriorment vaig anar a fer una observació a la classe d’Anglès, encara que l’alumne no hi era, així que he aprofitat per anotar fets dels altres dos joves.

A la tarda vaig assistir a una xerrada, al mateix curs, sobre alcohol i begudes energètiques realitzada pel tècnic de drogues de la Vall del Tenes; va ser molt interessant veure les conductes del grup-classe en general.

DIA 2: Psicopedagoga EAP

Objectius treballats:

§  Acompanyar la psicopedagoga del centre en les intervencions amb joves amb manca d’hàbits d’estudi i problemàtiques d’aprenentatge.

§  Mantenir un feed-back amb la psicopedagoga per compartir impressions i dubtes

§  Conèixer de primera mà les coordinacions que es duen en el centre en relació a la temàtica que estic treballant.

§  Assistir a reunions amb diferents professionals per tal de valorar joves amb necessitats específiques d’aprenentatge.

§  Recollir tota la informació (de tutors, proves diagnòstiques, família...) sobre els joves que prèviament s’ha decidit treballar.

§  Tenir en compte tota la informació recollida amb anterioritat i el perfil acadèmic del jove.

 Una vegada per setmana una psicopedagoga de l’EAP assisteix al centre per atendre casos del centre, així que ens va semblar interessant juntament amb la psicopedagoga del centre que jo acompanyés a aquesta professional durant l’estada a l’Institut.
A primera hora vaig  estar a la reunió de coordinació que fa la professional de l’EAP i la coordinadora pedagògica de l’equip directiu, en ella es va fer un seguiment de diferents casos que estaven oberts i es van acordar futures accions per a cada un d’ells.

Posteriorment la psicopedagoga em va explicar que agafaria un noi de 1R ESO per fer-li un WISC, em va comentar el cas i el procediment que havia fet servir fins el moment. La demanda que va fer la mestra a l’equip psicopedagògic va ser: “actitud mostrada per l’alumne així com possibles problemes i mancances en la capacitat d’aprenentatge”. Primer va fer una entrevista amb la tutora, després amb la psicòloga de primària, posteriorment va fer una entrevista amb el jove. Va creure oportú fer-li una prova de matemàtiques; de comprensió lectora, rapidesa de lectura i ortografia catalana, i per acabar volia passar-li el WISC. El jove, anomenat J. va viure una separació dels seus pares traumàtica (judicis), passa la majoria d’hores amb els seus avis i no veu gaire el seu pare. Es creu que pot tenir un bloqueig emocional afegit a unes baixes capacitats.
Així doncs vaig assistir a com li passava aquesta prova, la qual no es va poder finalitzar i l’acabarem el pròxim dia.

Em va agradar molt veure com un professional passa un prova d’aquestes característiques, a més tinc ganes de fer l’anàlisi dels resultats del WISC amb un cas real.


DIA 1: Inici

Objectius treballats al llarg de la jornada:

§  Acompanyar la psicopedagoga del centre en les intervencions amb joves amb manca d’hàbits d’estudi i problemàtiques d’aprenentatge.

§  Realitzar una observació de cada una de les intervencions per tal de conèixer els ítems i quins procediments es poden seguir en funció de cada cas.

§  Anotar tota la informació en relació a l’observació de cada cas en que hagi assistit.

§  Fer una observació dins l’aula de cada jove (si s’autoritza i es creu adient) i dissenyar una taula d’observació adient.



El dimarts 10 va ser el meu primer dia de pràctiques, tenia neguit i molta il·lusió, em tranquil·litzava el fet que ja coneixia el centre, els docents, la seva organització, …

La psicopedagoga del centre em va comentar que seria interessant que em centrés en una noia de 2n ESO B, ja que els docents havien fet una demanda al servei psicopedagògic perquè no fa els deures, no segueix la classe, té una conducta poc adequada, …
Així que vam quedar que calia cercar informació de la jove per tal d’extreure conclusions i proporcionar-li estratègies adequades pel seu cas. Primer de tot s’havien de fer observacions a dins l’aula, així doncs vaig assistir a tres sessions diferents durant el primer dia, una classe era de català, l’altra de castellà i l’altra educació física. A la vegada que observada aquesta jove, anomenada L.E., també vam acordar que observaria a dos joves més de la mateixa classe, però no calia fer-ho de manera tant profunda, simplement anotant aquelles conductes rellevants per tal de poder proporcionar informació a la psicopedagoga.
Voldria dir que per fer l’observació vaig seguir una pauta dissenyada per l’EAP de Terrassa, document que em va proporcionar la psicopedagoga del centre, ja que li semblava interessant tots els ítems que hi constaven.

Us l'adjunto a continuació:

1.       Descripció de la situació d’observació

- Dia i hora:

- Lloc on es situa l’activitat:

- Croquis:

2.       Descripció de l’activitat del grup-classe

2.1. Planificació de l’activitat en relació als continguts

- Activitat única per tot el grup

- Activitat amb diferents graus d’aprofundiment

- Activitat de lliure elecció

- Grau de globalització

- Lligam amb d’altres activitats anteriors

- Activitat col·lectiva, petits grups o individual

- A l’iniciar en tema es detecten els coneixements previs des alumnes, es consoliden determinats aprenentatges o s’amplien coneixements.

- Resposta que es demana als alumnes: de comprensió, d’opinió, de procediments, de memorització, …

- Anticipació de possibles dificultats: relacionades amb el contingut de l’activitat, de la resposta a exigir, …

2.2. Procés de l’activitat

Inici: Forma de presentació

- Consigna clara, de forma general o per parts. Exposició a tot el grup-classe, per grups, individuals, …

- Explicacions orals, amb suport escrit o gràfics, …

- Explicitació de la finalitat de l’activitat

- Relació amb d’altres continguts o activitats anteriors

- S’assegura el grau de comprensió. De quina forma?

Desenvolupament de l’activitat

- Actitud general del grup: interès per la tasca, concentració, dispersió, constància, … Autonomia en la realització de la tasca, demanda constant d’ajut al mestra o companys, materials necessaris a punt de ser utilitzats, …

- Realització de la tasca: comprensió i seguiment de la consigna. Ritme d’execució adient o amb interrupcions. Errors més freqüents. Hàbits de treball, …

- Demanda d’ajut respectant les normes, de forma disruptiva. Demanda d’ajut a algun company,…

Intervencions del mestre

- No intervenció, intervencions més freqüents: per clarificar consignes, ampliar informació, donar orientacions sobre la tasca a realitzar, donar ànims, reforçar positivament, …

- Per avaluar determinats aspectes de treball, registrar la informació, …

Final de l’activitat

- Reflexió sobre el treball realitzat

- Grau de resolució aconseguir

- Avaluació completa o parcial de l’activitat: resultat, esforç personal, col·laboració, …

3.       L’alumne davant de l’activitat

Detectar l’estil d’aprenentatge d’un alumne concret

Actitud de l’alumne

- Motivació, interès per la tasca, dispersió o poca concentració.

- Realització de l’activitat de forma relaxada, tens o preocupada.

Grau de comprensió de les instruccions

- Atent a la consigna i bona comprensió de la mateixa, no atenció i dificultats de comprensió, bona atenció i dificultats de comprensió.

- Demanda d’aclariments al mestre i/o companys.

- Actitud d’espera per rebre una explicació individual.

- Necessitat d’ajut per comprendre les instruccions: verbal, visual, gestual, …

Desenvolupament de l’activitat

- Inicia l’activitat i l’acaba. Inicia l’activitat però la deixa a mitges. Cas de no posar-se a treballar, què fa?

- Ritme d’execució: lent, ràpid o giaul que la resta de companys.

- Planificació i reflexió sobre l’activitat, actuació de forma impulsiva o per assaig i error.

- Tipus d’ajut que requereix: simplificació de les instruccions, seqüència de l’activitat per petits passos, anticipació de solucions, donar ànims, …

- Tipus d’errors que realitza: anotar els tipus d’errors i freqüència.

- Hàbits de treball: presentació dels trebas, ordre, pulcritud, errors, …

- Materials: utilització dels materials individuals o col·lectius, responsabilitat i cura, forma de compartir, …

4.       Interacció

Interacció de l’alumnat dins el context escolar

- Expressa manifestacions positives o negatives. Respon a manifestacions positives o negatives.

- Expressa desigs, necessitats o peticions. Respon a desigs, necessitats o peticions.

- Actitud envers a situacions conflictives.

- Relacions que de forma general estableix l’alumne.

- On interactua més: amb els companys, amb els adults. A dins de la classe, en petit grup, al pati, en situacions més planificades o no, …

- Grau de cooperació: en l’activitat, escolta quan se li parla, comparteix els materials, …

- Grau d’activitat: implicació en l’activitat, passivitat o distants. Manifesta conductes agressives.

- Autonomia: reclama greqüentment la presència de l’adult, busca reforços, tria les activitats, jocs, materials, ….

- Qui pren la iniciativa per actuar: el mestre, l’alumne. Amb quina freqüència?

- Com són les interaccions amb el mestre: dependents, autònomes, indiferents, de rebuig, de timidesa, per cridar l’atenció, …

- Com són les interaccions amb els seus companys: per explicar coses personals de la classe, per preguntar, per demanar ajuda, per copiar els treballs, per participar amb conflictes, per oferir ajuda, …

- Les interaccions que estableixi amb els seus companys són: de liderat, autònomes, dependents, agressives, distants, afectives, de rebuig, d’altres, ...
També vaig fer un acompanyament d’una intervenció que fa la psicopedagoga de manera setmanal amb tres joves de 1r ESO, els quals tenen unes característiques similars i se’ls hi ha de fer un seguiment i un reforç. Els tres nois, que es diuen R., L., i T. tenen un perfil similar, TDAH i dislèxia, cada un amb un nivell diferent. Així que vaig assistir a una sessió amb aquests alumnes, en els que la psicopedagoga els ajuda a organitzar-se, a dur l’agenda i la carpeta al dia i a fer els deures, d’aquesta manera hi té un contacte periòdic i els hi pot fer un seguiment acurat. Com a aspecte a destacar m’agradaria comentar que com a ordre de la sessió, primer utilitza una presa de contacte i proximitat tot preguntant com els hi va, com estan, …; després miren les agendes i s’anoten els deures que els manquen (les agendes estaven buides), i començen a fer els deures. La psicopedagoga em comenta que és necessari descriure amb veu alta com s’escriuen les paraules, ja que els joves amb dislèxia no retenen l’ortografia de manera visual.

Us adjunto una redacció, en la que explica les seves vacances de Setmana Santa, feta per un d’aquests joves que té una enorme dislèxia.


Seguidament us escric el contingut de la redacció:

“Les meves vacances
El primer dia de vacances vaig fer deures i m’hi vaig passar el dia fent deures.

I el segon dia vaig estar ajudant al meu pare a arreclar el jardí i netejant el Fus i mentre el dutxavem se’ns va escapar i va posar-se ple de sabó.
Durant el dijous i divendres vaig estar netejant una rotonda que tenim al jardí amb una palmera de les petites i jo i el meu pare vam estar transplantant els fills de la palmera.
El cap de setmana vaig arreclar una bici vella que tinc.”

M’agradaria dir que si en L. no m’hagués llegit prèviament a la transcipció de la redacció, m’hagués costat molt deduir les diferents paraules.

També vaig assistir a una mediació d’un conflicte entre dos joves de 1R ESO, en M. i la M. Tot va passar abans de Setmana Santa però la psicopedagoga només va poder parlar amb la noia, per tant li faltava saber la versió del noi. Aquest ja assisteix amb la psicopedagoga de manera setmanal, ja que té un transtorn de conducta, la seva mare ha manifestat que a casa és molt agressiu i s’està fent una treball amb la seva pediatra.
El problema va sorgir quan ell va entrar a l’aula, el docent no hi era i va deixar l’aula a càrrec de la delegada, es veu que ella li va dir que havia de seure a la cadira, el noi li va demanar que li expliqués què s’havia de fer però l’aula era una descontrol, la delegada li va dir cridant que callés i ell la va insultar i la ma amenaçar amb la crossa que duïa. Això és el que extraiem de les dues versions. Jo només vaig assistir a la versió del noi, semblava que anés canviant de versió així que la psicopedagoga va treure un full i van representar una escala de conflictivitat, on es podia visualitzar que ell va enfilar-se un esglaó més (insultar i amenaçar) que la seva companya; a través d’aquesta estratègia ell ja no podia canviar la versió perquè estava plasmada en un full i a més veia gràficament que el seu comportament havia estat incorrecte. Així que vaig anar a buscar la noia i ella va acceptar les disculpes del M. i aquest per acabar la va demanar com la podia compensar, la noia li va dir que ja que són veïns es podrien tenir més confiança i saber que si es necessiten per fer deures, poder comptar un amb l’altra.

Va ser un dia molt intens i vaig començava a disfrutar de la tasca que exerceix un psicopedagog!