Objectius treballats al llarg de la jornada:
§ Acompanyar la psicopedagoga del centre en les intervencions amb joves amb manca d’hàbits d’estudi i problemàtiques d’aprenentatge.
§ Realitzar una observació de cada una de les intervencions per tal de conèixer els ítems i quins procediments es poden seguir en funció de cada cas.
§ Anotar tota la informació en relació a l’observació de cada cas en que hagi assistit.
§ Fer una observació dins l’aula de cada jove (si s’autoritza i es creu adient) i dissenyar una taula d’observació adient.
El dimarts 10 va ser el meu primer dia de pràctiques, tenia neguit i molta il·lusió, em tranquil·litzava el fet que ja coneixia el centre, els docents, la seva organització, …
La psicopedagoga del centre em va comentar que seria interessant que em centrés en una noia de 2n ESO B, ja que els docents havien fet una demanda al servei psicopedagògic perquè no fa els deures, no segueix la classe, té una conducta poc adequada, …
Així que vam quedar que calia cercar informació de la jove per tal d’extreure conclusions i proporcionar-li estratègies adequades pel seu cas. Primer de tot s’havien de fer observacions a dins l’aula, així doncs vaig assistir a tres sessions diferents durant el primer dia, una classe era de català, l’altra de castellà i l’altra educació física. A la vegada que observada aquesta jove, anomenada L.E., també vam acordar que observaria a dos joves més de la mateixa classe, però no calia fer-ho de manera tant profunda, simplement anotant aquelles conductes rellevants per tal de poder proporcionar informació a la psicopedagoga.
Voldria dir que per fer l’observació vaig seguir una pauta dissenyada per l’EAP de Terrassa, document que em va proporcionar la psicopedagoga del centre, ja que li semblava interessant tots els ítems que hi constaven.
Us l'adjunto a continuació:
1. Descripció de la situació d’observació
- Dia i hora:
- Lloc on es situa l’activitat:
- Croquis:
2. Descripció de l’activitat del grup-classe
2.1. Planificació de l’activitat en relació als continguts
- Activitat única per tot el grup
- Activitat amb diferents graus d’aprofundiment
- Activitat de lliure elecció
- Grau de globalització
- Lligam amb d’altres activitats anteriors
- Activitat col·lectiva, petits grups o individual
- A l’iniciar en tema es detecten els coneixements previs des alumnes, es consoliden determinats aprenentatges o s’amplien coneixements.
- Resposta que es demana als alumnes: de comprensió, d’opinió, de procediments, de memorització, …
- Anticipació de possibles dificultats: relacionades amb el contingut de l’activitat, de la resposta a exigir, …
2.2. Procés de l’activitat
Inici: Forma de presentació
- Consigna clara, de forma general o per parts. Exposició a tot el grup-classe, per grups, individuals, …
- Explicacions orals, amb suport escrit o gràfics, …
- Explicitació de la finalitat de l’activitat
- Relació amb d’altres continguts o activitats anteriors
- S’assegura el grau de comprensió. De quina forma?
Desenvolupament de l’activitat
- Actitud general del grup: interès per la tasca, concentració, dispersió, constància, … Autonomia en la realització de la tasca, demanda constant d’ajut al mestra o companys, materials necessaris a punt de ser utilitzats, …
- Realització de la tasca: comprensió i seguiment de la consigna. Ritme d’execució adient o amb interrupcions. Errors més freqüents. Hàbits de treball, …
- Demanda d’ajut respectant les normes, de forma disruptiva. Demanda d’ajut a algun company,…
Intervencions del mestre
- No intervenció, intervencions més freqüents: per clarificar consignes, ampliar informació, donar orientacions sobre la tasca a realitzar, donar ànims, reforçar positivament, …
- Per avaluar determinats aspectes de treball, registrar la informació, …
Final de l’activitat
- Reflexió sobre el treball realitzat
- Grau de resolució aconseguir
- Avaluació completa o parcial de l’activitat: resultat, esforç personal, col·laboració, …
3. L’alumne davant de l’activitat
Detectar l’estil d’aprenentatge d’un alumne concret
Actitud de l’alumne
- Motivació, interès per la tasca, dispersió o poca concentració.
- Realització de l’activitat de forma relaxada, tens o preocupada.
Grau de comprensió de les instruccions
- Atent a la consigna i bona comprensió de la mateixa, no atenció i dificultats de comprensió, bona atenció i dificultats de comprensió.
- Demanda d’aclariments al mestre i/o companys.
- Actitud d’espera per rebre una explicació individual.
- Necessitat d’ajut per comprendre les instruccions: verbal, visual, gestual, …
Desenvolupament de l’activitat
- Inicia l’activitat i l’acaba. Inicia l’activitat però la deixa a mitges. Cas de no posar-se a treballar, què fa?
- Ritme d’execució: lent, ràpid o giaul que la resta de companys.
- Planificació i reflexió sobre l’activitat, actuació de forma impulsiva o per assaig i error.
- Tipus d’ajut que requereix: simplificació de les instruccions, seqüència de l’activitat per petits passos, anticipació de solucions, donar ànims, …
- Tipus d’errors que realitza: anotar els tipus d’errors i freqüència.
- Hàbits de treball: presentació dels trebas, ordre, pulcritud, errors, …
- Materials: utilització dels materials individuals o col·lectius, responsabilitat i cura, forma de compartir, …
4. Interacció
Interacció de l’alumnat dins el context escolar
- Expressa manifestacions positives o negatives. Respon a manifestacions positives o negatives.
- Expressa desigs, necessitats o peticions. Respon a desigs, necessitats o peticions.
- Actitud envers a situacions conflictives.
- Relacions que de forma general estableix l’alumne.
- On interactua més: amb els companys, amb els adults. A dins de la classe, en petit grup, al pati, en situacions més planificades o no, …
- Grau de cooperació: en l’activitat, escolta quan se li parla, comparteix els materials, …
- Grau d’activitat: implicació en l’activitat, passivitat o distants. Manifesta conductes agressives.
- Autonomia: reclama greqüentment la presència de l’adult, busca reforços, tria les activitats, jocs, materials, ….
- Qui pren la iniciativa per actuar: el mestre, l’alumne. Amb quina freqüència?
- Com són les interaccions amb el mestre: dependents, autònomes, indiferents, de rebuig, de timidesa, per cridar l’atenció, …
- Com són les interaccions amb els seus companys: per explicar coses personals de la classe, per preguntar, per demanar ajuda, per copiar els treballs, per participar amb conflictes, per oferir ajuda, …
- Les interaccions que estableixi amb els seus companys són: de liderat, autònomes, dependents, agressives, distants, afectives, de rebuig, d’altres, ...
També vaig fer un acompanyament d’una intervenció que fa la psicopedagoga de manera setmanal amb tres joves de 1r ESO, els quals tenen unes característiques similars i se’ls hi ha de fer un seguiment i un reforç. Els tres nois, que es diuen R., L., i T. tenen un perfil similar, TDAH i dislèxia, cada un amb un nivell diferent. Així que vaig assistir a una sessió amb aquests alumnes, en els que la psicopedagoga els ajuda a organitzar-se, a dur l’agenda i la carpeta al dia i a fer els deures, d’aquesta manera hi té un contacte periòdic i els hi pot fer un seguiment acurat. Com a aspecte a destacar m’agradaria comentar que com a ordre de la sessió, primer utilitza una presa de contacte i proximitat tot preguntant com els hi va, com estan, …; després miren les agendes i s’anoten els deures que els manquen (les agendes estaven buides), i començen a fer els deures. La psicopedagoga em comenta que és necessari descriure amb veu alta com s’escriuen les paraules, ja que els joves amb dislèxia no retenen l’ortografia de manera visual.
Us adjunto una redacció, en la que explica les seves vacances de Setmana Santa, feta per un d’aquests joves que té una enorme dislèxia.
Seguidament us escric el contingut de la redacció:
“Les meves vacances
El primer dia de vacances vaig fer deures i m’hi vaig passar el dia fent deures.
I el segon dia vaig estar ajudant al meu pare a arreclar el jardí i netejant el Fus i mentre el dutxavem se’ns va escapar i va posar-se ple de sabó.
Durant el dijous i divendres vaig estar netejant una rotonda que tenim al jardí amb una palmera de les petites i jo i el meu pare vam estar transplantant els fills de la palmera.
El cap de setmana vaig arreclar una bici vella que tinc.”
M’agradaria dir que si en L. no m’hagués llegit prèviament a la transcipció de la redacció, m’hagués costat molt deduir les diferents paraules.
També vaig assistir a una mediació d’un conflicte entre dos joves de 1R ESO, en M. i la M. Tot va passar abans de Setmana Santa però la psicopedagoga només va poder parlar amb la noia, per tant li faltava saber la versió del noi. Aquest ja assisteix amb la psicopedagoga de manera setmanal, ja que té un transtorn de conducta, la seva mare ha manifestat que a casa és molt agressiu i s’està fent una treball amb la seva pediatra.
El problema va sorgir quan ell va entrar a l’aula, el docent no hi era i va deixar l’aula a càrrec de la delegada, es veu que ella li va dir que havia de seure a la cadira, el noi li va demanar que li expliqués què s’havia de fer però l’aula era una descontrol, la delegada li va dir cridant que callés i ell la va insultar i la ma amenaçar amb la crossa que duïa. Això és el que extraiem de les dues versions. Jo només vaig assistir a la versió del noi, semblava que anés canviant de versió així que la psicopedagoga va treure un full i van representar una escala de conflictivitat, on es podia visualitzar que ell va enfilar-se un esglaó més (insultar i amenaçar) que la seva companya; a través d’aquesta estratègia ell ja no podia canviar la versió perquè estava plasmada en un full i a més veia gràficament que el seu comportament havia estat incorrecte. Així que vaig anar a buscar la noia i ella va acceptar les disculpes del M. i aquest per acabar la va demanar com la podia compensar, la noia li va dir que ja que són veïns es podrien tenir més confiança i saber que si es necessiten per fer deures, poder comptar un amb l’altra.
Va ser un dia molt intens i vaig començava a disfrutar de la tasca que exerceix un psicopedagog!