Bloc A: Definició del projecte / Fonamentació teòrica
1.Descripció del tema del projecte
La intervenció psicopedagògica que es durà a terme s’emmarca en l’àmbit d’Educació Escolar de 0 a 18 anys, i més concretament amb joves de 12 a 16 anys. Es portarà a terme a l’Institut d’Educació de Secundària Maria de Bell-lloc de Bigues i Riells que va començar la seva activitat educativa al curs 2003-2004, en el qual es cursa ESO (s’hi porta a terme un projecte De diversificació curricular) i Batxillerat.
El model educatiu d’aquest centre té com a finalitat última dotar l’alumne d’una formació sòlida i completa que li permeti afrontar amb garanties el seu futur personal i professional.
El procés educatiu té una sèrie de principis i objectius pedagògics basats en:
- Un ensenyament de qualitat que entén l’educació com un procés formatiu integral.
- El desenvolupament màxim de les capacitats intel·lectuals de cada un dels alumnes.
- Una pedagogia activa, en el sentit que l’alumnat és protagonista de la seva formació. Es considera important, en aquest procés, l’ús de les noves tecnologies de la informació com a eines de treball.
- La utilització d’una metodologia que s’adapti a les necessitats de l’alumne i respongui de manera efectiva a les demandes de la societat.
- El respecte pels diferents valors culturals, interessos i capacitats de cada alumne.
- L’educació en els valors de la responsabilitat i la solidaritat.
El projecte que duré a terme es basa en atendre els joves que tinguin manca d’hàbits d’estudi o bé pateixin alguna problemàtica relacionada amb el desenvolupament del seu aprenentatge, així doncs faré un treball individual d’aquests joves i els proporcionarem (juntament amb la psicopedagoga del centre) les estratègies i ajudes que els siguin necessàries per complir els objectius acadèmics estipulats.
Per tal que el meu objectiu es compleixi cal seguir un procediment, que quedarà descrit amb més detalls a l’apartat de les fases, que em permetrà fer un treball i un seguiment de cada un dels alumnes amb qui treballaré i així conèixer els passos que segueix un psicopedagog en la seva tasca diària i al mateix temps, obtenir un bon resultat. Si es dóna el cas que hi ha algun jove que necessita adaptació curricular o alguna mesura concreta, es procedirà a dur a terme les accions adients perquè això es compleixi.
Tot el meu procediment estarà guiat per la psicopedagoga del centre, amb ella hem de dissenyar les hores i les tasques a fer a través d’un horari de les meves pràctiques per tal de saber què faré cada dia; a més, concretarem unes hores de reunió (concentrades a l’estona del dinar) per posar en comú tot el que va succeint i els passos que s’han de continuar fent.
2.Supòsits teòrics del projecte.
Pel que fa al principi teòric que guiarà el model d’intervenció serà l’assessorament psicopedagògic educacional constructivista on aprendre és construir significats i donar sentit als continguts d’aprenentatge, i en què ensenyar consisteix a ajudar als infants/joves en la construcció de significats i atribució de sentit, tenint en compte les seves limitacions, les necessitats i els interessos. També es basarà en l’enfocament col·laboratiu, que es caracteritza per dur a terme una col·laboració activa dels agents implicats, per tal de compartir la representació del problema.
Aprofundint més, podem dir que la concepció constructivista de l’ensenyament i aprenentatge es basa en tres nivells jeràrquics que es tindran en compte al llarg dels dissenys i la portada a terme del projecte. El primer de tots és l’educació escolar, considerada com una pràctica social, que es fomenta en la naturalesa social i la funció socialitzadora de l’educació escolar; en entendre les relacions entre el desenvolupament humà i el context social i cultural, i per últim, la construcció de la identitat personal i de socialització. En l’altre nivell hi ha la construcció del coneixement a l’escola, en el qual es destaca l’activitat mental dels alumnes com a element mediador entre l’ensenyament i la seva incidència sobre l’aprenentatge; es fa incidència en el fet que els continguts escolars són sabers preexistents socialment construïts i culturalment organitzats; i per últim, citar que el paper del professor és el de guiar i orientar l’activitat mental constructiva cap a l’assimilació significativa dels continguts escolars.
Així doncs, la concepció constructivista presenta l’aprenentatge escolar com a resultat d’un complex procés d’intercanvis funcionals que s’estableixen entre l’alumne que aprèn, el contingut que és objecte de l’aprenentatge i el professor, que ajuda l’alumne a construir significats i a atribuir sentit a allò que aprèn. I per últim, en el tercer nivell es troben els processos de construcció del coneixement i els mecanismes d’influència educativa.
Cal tenir en compte que la concepció de l’estudiant en pràctiques es considerarà com un professional reflexiu, ja que construeix les solucions de manera conjunta i contextualitzada a través de la participació de totes les persones implicades i involucrades. També portaré a terme la meva tasca en relació al model educatiu preventiu, el qual té com a objectiu el fet de donar resposta als interrogants que es plantegen en els centres escolars. Així es vol desenvolupar i promoure processos de canvi i millora en la pràctica educativa en general, i concretament en la intervenció citada amb anterioritat.
Dins el marc legal també tinc en compte la LOE (2006), en la qual es marca uns objectius relacionats amb l’àmbit en què faré les pràctiques. Els objectius que destaco d’aquesta llei són:
<<a) La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies.
b) L’equitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la no-discriminació i actuï com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb una atenció especial a les que derivin de discapacitat.
c) La transmissió i la posada en pràctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, com també que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminació.
e) La flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així com als canvis que experimenten l’alumnat i la societat.
f) L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a l’assoliment d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors.
g) L’esforç individual i la motivació de l’alumnat.
h) L’esforç compartit per alumnat, famílies, professors, centres, administracions, institucions i el conjunt de la societat.
k) L’educació per a la prevenció de conflictes i per a la seva resolució pacífica, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
Pel que fa a aspectes més específics, he seleccionat els que creia més pròxims a la meva intervenció:
Article 26. Principis pedagògics.
1. Els centres han d’elaborar les seves propostes pedagògiques per a aquesta etapa des de la consideració de l’atenció a la diversitat i de l’accés de tot l’alumnat a l’educació comuna. Així mateix, han d’arbitrar mètodesque tinguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip.
3. Les administracions educatives han d’establir les condicions que permetin que, en els primers cursos del’etapa, els professors amb la qualificació deguda imparteixin més d’una matèria al mateix grup d’alumnes.
4. Correspon a les administracions educatives promoure les mesures necessàries perquè la tutoria personal dels alumnes i l’orientació educativa, psicopedagògica i professional constitueixin un element fonamental en l’ordenació d’aquesta etapa.
5. Així mateix, correspon a les administracions educatives regular solucions específiques per atendre els alumnes que manifestin dificultats especials d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels centres, dels alumnes d’alta capacitat intel·lectual i dels alumnes amb discapacitat.
Article 27. Programes de diversificació curricular.
1. En la definició dels ensenyaments mínims de l’etapa s’hi han d’incloure les condicions bàsiques per establir les diversificacions del currículum des de tercer curs d’educació secundària obligatòria, per a l’alumnat que ho requereixi després de l’oportuna avaluació. En aquest supòsit, els objectius de l’etapa s’han d’assolir amb una metodologia específica a través d’una organització de continguts, activitats pràctiques i, si s’escau, de matèries, diferent de l’establerta amb caràcter general.
2. Els alumnes que una vegada cursat segon no estiguin en condicions de passar a tercer i hagin repetit ja una vegada a secundària, es poden incorporar a un programa de diversificació curricular, després de l’avaluació oportuna.
3. Els programes de diversificació curricular han d’estar orientats a la consecució del títol de graduat en educació secundària obligatòria.>> (LOE, 2006)
Així doncs, en aquest apartat he presentat el marc teòric, fent referència a la concepció constructivista, i també he cregut oportú fer referència a la LOE (2006).
3.Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Les pràctiques, com he esmentat, estaran relacionades en fer intervencions amb joves amb manca de tècniques d’estudi o problemàtiques d’aprenentatge, ja que m’interessa molt aquest tema, tant el fet de poder proporcionar tècniques d’estudi com intervenir amb trastorns, com per exemple el dèficit d’atenció, hiperactivitat, dislèxia,...
A part que la temàtica m’agrada molt, la idea va sorgir perquè en el pràcticum I vaig assistir i fer un acompanyament de la psicopedagoga en una sessió de seguiment amb joves amb dèficit d’atenció i hiperactivitat en la qual la professional els feia un seguiment. Així que em va semblar necessari que com a estudiant de pràctiques em dediqués a fer un suport en el seguiment d’aquests nens/es i la psicopedagoga pogués dediar-se a dur a terme noves intervencions de diferent caire, i igual d’importants.
Penso que aquest projecte m’aportarà molts aprenentatges, primer el fet de conèixer la figura del psciopedagog en aquesta temàtica i dins d’un centre públic, aprendre i endinsar-me en les problemàtiques relacionades amb l’aprenentatge, programar i fer intervencions individualitzades, endinsar-me en les proves i els diagnòstics...
Penso que el meu projecte té continuïtat en el futur, sobretot pot ser de gran benefici per als alumnes amb els que intervingui, ja que al patir manca d’hàbits d’estudi o bé alguna problemàtica relacionada amb l’aprenentatge farà que tinguin ells/es i els docents les pautes i les estratègies necessàries per desenvolupar i treballar les mancances d’una manera més real.
Les preguntes que em plantejo de cara a aquestes pràctiques són si se’m presentaran diferents casos de problemàtiques d’aprenentatge, si podré intervenir i veure el benefici d’aquesta en els alumnes, si jo sola seré capaç de captar la problemàtica de l’alumne i fer un disseny òptim...
4.Subjectes del projecte
La meva intervenció afectarà els subjectes amb manques de tècniques d’estudi i a joves (de 12 a 16 anys) amb problemes d’aprenentatge que necessitin suport i atenció per tal de proporcionar-los aquelles estratègies que els donin les eines per continuar el seu aprenentatge de manera autònoma i eficaç. No puc citar concretament quins joves o de quins cursos seran els subjectes d’intervenció, ja que una de les fases de les meves pràctiques consta en saber, a través de la psicopedagoga i la resta de docents, quins alumnes necessiten el meu suport.
Els nivells de la meva pràctica educativa fan referència a les aules on hi hagi els alumnes amb les mancances descrites amb anterioritat, i per tant aquest nivell repercuteix al centre en si, ja que alguns alumnes d’aquest institut gaudiran d’una millor situació acadèmica i d’aprenentatge, la qual els beneficiarà a ells/es i a l’equip docent en la seva pràctica diària.
Els objectius que em proposo són detectar, juntament amb tot l’equip, els alumnes que necessiten ajuda en aquest camp, dissenyar la intervenció adient a cada cas i fer una avaluació dels resultats que es veuen en els joves.
Si tots els passos es duen a terme de manera adequada, els joves obtindran beneficis com a aprenents (amb tot el que comporta) i jo com a alumne en pràctiques, també.
També vull exposar el tracte que l’Institut Maria de Bell·lloc fa en relació a la diversitat, així la finalitat de tot el procés educatiu és potenciar les aptituds cognitives i físiques dels alumnes i, a més, la seva dimensió social i la seva maduració com a éssers humans.
En aquest procés, un dels aspectes a consolidar és el d’atenció a la diversitat, que és un dels eixos principals del Projecte Educatiu i del Pla d’Acció Tutorial.
El centre entén la diversitat com un valor positiu que fa avançar l’individu i la societat, l’enriqueix i la millora, i aquest fet no ha de ser causa de marginació. Per aconseguir-ho, es potencia la capacitat dels alumnes per aprendre a acceptar les diferents realitats individuals dels membres del grup, així com també es dissenyen estratègies per tal que els alumnes assoleixin els aprenentatges a partir de la diversitat individual, reforçant tant els alumnes que presenten dificultats i dèficits, com també aquells que gaudeixen d’unes capacitats superiors.
És en aquest sentit, que el Pla d’Atenció a la Diversitat pretén ser el conjunt d’accions educatives que contribueixen a la millora de la qualitat educativa i de la pràctica docent del centre en els següents aspectes:
- Adequació de les activitats d’aprenentatge i de la metodologia a la diversitat de ritmes evolutius, de capacitats i d’interessos dels alumnes.
- Potenciació de l’acció tutorial.
- Consolidació de l’orientació.
- Adquisició de les competències bàsiques.
- Acreditació dels alumnes: obtenir el Graduat d’Educació Secundària Obligatòria.
- Prevenció de conductes de risc i de marginació.
- Consolidació de la convivència en el marc del centre educatiu.
- Creació d’un context engrescador, tant per a alumnes com per a professors, que faciliti la possibilitat d’obtenir èxit en els objectius proposats.
- Creació d’un marc transversal que faciliti la integració dels alumnes amb necessitats diverses en un projecte únic.
El tractament de la diversitat a l’Institut pretén el desenvolupament màxim de les capacitats i aptituds dels alumnes a partir d’una metodologia i una organització que afavoreixi les diverses necessitats dels alumnes.
Aquest principi bàsic es concreta en diferents actuacions:
A primer curs d’ESO, a causa del nombre elevat d’alumnes, sempre que sigui possible, s’inverteixen les hores de diversitat en el desdoblament en tres dels dos grups oficialment reconeguts. Es tracta de tres grups heterogenis i la pretensió és fer una atenció més acurada als alumnes.
A segon curs, el tractament és el mateix, sempre i quan el nombre d’alumnes sigui tan elevat, o bé es fa un desdoblament amb un tercer grup homogeni, però reduït, amb alumnes que necessitin una atenció personalitzada o una adaptació curricular.
A Segon Cicle, actualment els grups s’organitzen segons el nombre d’alumnes, i es formen grups homogenis o heterogenis, i hi ha un curs d’adaptació curricular amb alumnes de 3r ESO i 4t ESO.
Aquest plantejament s’intenta mantenir sempre i quan el nombre d’hores de professorat de dotació ho permeti.
Així doncs, les variables a tenir en compte en el meu projecte de pràctiques són la situació acadèmica dels alumnes amb problemàtiques d’aprenentatge o bé amb manca d’hàbits d’estudi, dur a terme l’ajuda i el reforç adequat a cada alumne, i proporcionar les estratègies i l’adaptació necessària en cada cas.
