Com ja que comentat a la meva memòria, no he pogut desenvolupar les dues últimes fases que havia programat perquè la psicopedagoga del centre creia que primer de tot calia solucionar el problema familiar de la jove (amb la que he estat treballant), a través d'una teràpia per poder després intervenir amb la problemàtica acadèmica i escolar.
Així doncs, m'he posat en contacte amb la professional de l'institut per saber com anava el cas, i ...
Els pares de la jove a la reunió van afirmar que assistirien a una teràpia familiar i que la durien a terme, doncs al posar-me en contacte amb la psicopedagoga m'ha explicat que els pares han notat una petita millora en el seu comportament (des que vam començar a treballar amb ella) i que per tant no creien que haguessin de fer la teràpia.
La psicopedagoga ha tornat a parlar amb els pares i la jove, i els ha explicat la importància de solucionar el problema de comportament a casa per poder solucionar el tema acadèmic, es veu que diuen que sí, però després els fets són uns altres.
Estic indignada, t’impliques en un cas al màxim i en el moment que transmets una mica de responsabilitat, en aquest cas als pares, sembla que tota la feina s’hagi esvaït en un instant.
Aquesta és la part negativa de la nostra tasca, segurament al llarg de la meva professionalització em trobaré amb altres casos semblants però m’hagués agradat acabar amb un sentiment positiu.
Gràcies a tots/es per l'experiència que hem compartit com a companys/es d'aula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada